AngieHerrero

Projece 6 George Berkeley

2010-04-23T07:21:00.000-07:00

Activitat 63: Kant

2010-04-21T06:56:00.000-07:00

idees principals:

Aquest text ens parla sore la filosofia del coneixament de Kant; en el text fa referència a tres cítiques que són: raó pura, raó pràctica i judici, a aquestes cr´tiques les encaminara a la síntesí entre racionalisme-empirisme i realisme-idealisme. La seva teoria del coneixement apareix en la crítica de la raó pura.

Títol: allò que és transendental

Comentari:

En aquest text Kant fa una crítica sobre la raó pura en si, per Kant el coneixament esdevè en el subjecte i tot estara limitat per la seva capacitat en l'objecte.

Kant esta parlant sobre els coneixaments a posteriori, però Kant també parla sobre els coneixaments que van més enllà de l'experiència que són els coneixaments a priori; la convinació de tots dos coneixaments donarà lloc a allò transendental basat en l'empirisme i en el racionalisme; exposa la seva teoria del coneixement que suposa una síntesi ens les dues teories a diferència de Hume que afirmava que unicament podem percebre a traves del sentits Kant afirma que no sols ens sentits en donen coneixament sino, que ho fa la raó partint de l'experiència.

Projecte 5- power point

2010-04-17T05:57:00.000-07:00

George berkeley

View more presentations from gueste9ac2023.

Investigació sobre el principi de la moral-112

2010-04-13T11:16:00.000-07:00

idees principals:

Hume diu que els últims actes humans són indescriptibles per la raó, sinó, que ho fan a partir dels sentiments sense dependència de les facultats intel·lectuals.
El desig, no te una explicació lògica, sinó que va relat amb el sentiment i afecte humà.

Títol: si desitjo és perquè sento

Cometari:
Segons Hume les persones desitgen coses per poder aconseguir unes altres; però tenen que existir algunes coses que siguin desitjables per si mateixes, es a dir, que no tot el que volem es vol per un altre cosa.
Critica a la raó com a fi últim de les decisions humanes, aquell que decideix l'ultima qüestió és el sentiment és el desig personal i íntim de l'esser humà.
Per tant els fins últims de les accions humanes no depenen de la raó, sinó, del sentiment.
Diu que aquets fins no poden ser explicats per l'enteniment, com les qüestions de fet mi sabrem del cert un esdeveniment futur ni tampoc el perquè d'una acció, podem dir que defensa un escepticisme, afirmant que no podrem saber mai a partir de la raó les ultimes accions humanes.

Projecte 4 -Resum George Berkeley

2010-03-31T03:06:00.000-07:00

George Berkeley,va neixer el 12 de març del 1685 i va morir el 14 de gener del 1753;
va ser conegut com a filòsof i més endavant com a bisbe, ell va neixer a Irlanda de pares anglesos els quals li van pagar els estudis universitaris a Dulin, un cop va acabar la carrera va cursar com a profesor de filosofia on va desenvolupar una teoria, la teoria de l'immaterialisme.

Més endavant l'any 1710 va ser ordenat sacerdot angelicà i el 1734 va ser nomenat bisbe.
Berkeley, va ser crític de newton i locke, els quals afirmaven el lligam entre matèria i substància,per Berkeley les cosesque trobem en el mon són percebues gàcies Déu i el seu poder és tan gran que a traves de Déu nosaltres també podem percebre.
Ell forma part del moviment filosòfic empirista, en la seva teoria afirma que l'existència es basa en percebre o ser percebut,i per tant, només podem asseurar l'existència de les idees; aqui, defensa clarament l'idealisme, però la seva filosofia es basa en l'empirisme, per tant, hi ha una força major que controla totes les idees i percepcions i aquesta per Berkeley era Déu; així es basa la seva filosofia, en la defensa de que tot es creat i percebut per Déu.

Com ha fet important, cal destacar un pass donat per Hume en el que Berkeley recoeneix dues coses le causes físiques com a faleses i les dificultats implicites que més endavant serà conegut com "el problema de l'inducció" .

Berkely va ecriure textos importants com "Comentaris Filosòfics (Philosophical Commentaries)" i "Els tres dialegs entre Hylas y Philonus"

Al final la seva filosofia va tenir una escassa acceptació entre els sus contemporanis.
Però es va revaloritzar la seva teria i actualment en memòria a George Berkeley, a estats units California trobaem la universitat de Berkeley de gran presitgi.

Impressions i idees: Investigació sobre l’enteniment humà, II, n. 13.

2010-03-16T11:15:00.000-07:00

idees principals:

Aquest text parla sobre les divisions de les percepcions de la ment les que es distigeixen per graus de força i les de vivor, com s'anomenen el pensament i les idees.
Hume les qualifica d'impresions, a les percepcions que són més vives quan oïm, veiem...
Diu que les materials probenen dels de sensacions esxteriors i sensacions interiors, on les

percepcions més febles són copies de les nostres impresions o percepcions més vives.

tírol: Percebim o copiem?

Comentari:

Hume parla sobre la distinció entre impresions i idees, les quals esdevenen les percepcions, les percepcions més fortes són aquelles que es donen per l'experiència i les idees són copies de les impresions, per tant, les impresions són més vives que les idees, la separació de les percepcions poden ser més simples o complexes, però totes aquestes arriben a traves de l'experiència que ha de concordar amb la impresió.

Activitat del llibre pag 167

2010-03-04T08:29:00.000-08:00

1- idees principals.

Aquest text de que molts pensen que és difícil coneixer allò que és Déu, perquè les seves ànimes estan sotmeses a sentir o imaginar les coses sensibles, asegura que en les escoles afirmen que en l'enteniment no hi ha res que no hagi pasat abans per els sentits. ni tampoc de les idees de Déu i l'ànima.

Diu que els sentits com l'oïda, l'olfacte no ens aclareix un objecte ni la imaginació ni els sentit ens poden asegurar res sense aver fet servir abans l'enteniment.

2-Explica el significat de:

a) inintel·ligible: concepte o cosa, qu no pot ser compresa.

b) imaginació: conjunt d'ilusions creades per la ment a partir, d'allò que sentim.

Descartes diu quel els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment, perquè per ell el pensament està per sobre del sentits, els sentits ens poden enganyar, oden canviar i les coses que canvien no es poden arribar a coneixer, s som concents d'això sabrem que l'enteniment és quelcom necessari per assegura allò que ens dicten els sentits.

Nosaltres podem deduir un fet i podem intuim les coses que ens portaran a l'evidència i tots aquets mecanismes els lliga el pensament, per això és pioner als sentits.

l'element pensant és el "jo", aquet desemvolupa la capacitat intel·lectual de forma personal i totalment relativa, aquet pensament ens farà dubtar de tot menys de dubtar del fet d'existir, perquè pensem i si pensem existim, tot el que envolta els nostres sentits, la imaginació i els somnis son percebuts i transmesos a la nostra ment, aquesta s'encarrega de relacionar tots els fets fins arribar a una conclusió.

El tendeix a conexer les coses sensibles, i li costa coneixe allò intel·ligible en la matèria com són les idees i Déu que ens a otorgar la capacitat de pder coneixer les coses fins arribar a una verita absoluta on l'unic mitja per el que podrem exedir serà l'enteniment.

5- No ho sé. El que puc dir és que els homes estan formats per cos i ànima el cos és visible, intangible, per tant, el puc coneixer abans que no pas l'ànima que és tot el ontrari alcos. Encara que l'ànima es manifesta guian el cos a les idees, la comunicació que hi h entre els dos elements és tan forta que resulta casi imposible coneixer una sense coneixer l'altre.

Activitat, text Descartes nº 12

2010-02-17T03:55:00.000-08:00

idees principals:

En aquest text descartes diu que la geometria és l'origen de les coses sensibles, on la percepcio de les coses Déu les manifesta les coses materials de forma diferent.

no dubta de l'existència de les coses materials.

títol: l'evidència existent d'allò material.

Comentari:

Aquí Descartes relaciona l'existència de les coses material amb Déu.

On la geometria és allò essencial per la forma dels cossos manifestats, vol asegurar que Déu no crea els cossos, si ho fes ens estaria enganyant i Déu és bondados i perfecte, per tant, no ens pot enganyar. A vegades les idees es manifesten en nosaltres de maneres diferents i no les savem percebre.

el que si esta clar, es que les idees de les coses probenen d'elles mateixes i no pas de la força divina que és Déu.

com ve deia Tomàs D'aquino ,les idees ens venen donades per la gràcia divina de Déu les quals perseven els nostres cosos de manera aillada.

És pot dubtar del jo

2010-02-15T05:03:00.000-08:00

Descartes, deia que havíem de criticar les opinions com a verdaderes per poder arribar a allò indubtable, els dubtes que es poden presentar són formes diferents una de elles són els sentits dels essers humans, mai podem estar segurs de que allò que sentim es certament el que és, moltes vegades em pogut veure una imatge que desprès si ens tornem a fixar era una imatge totalment diferent, molts cops els somnis ens fan creure que vivim una sèrie de moments que són presents en nosaltres però després ens despertem i, el nostre interior sap que ha viscut aquets moments però quan despertem a la vida real tot el que ha passat passa a ser fals si suposem que existeix la realitat i no estem sempre en un continu somni, totes aquestes situacions es poden dubtar, i si es poden dubtar significa que hi ha un element que fa que pugui ser dubtable aquet element és la intel·lecte dels homes, i aquesta intel·ligència es troba també en tots nosaltres jo soc un esser humà, per tant, jo existeixo de forma indubtable, a diferència de tot el que me envolta però el jo ha de existir, si no, rés tindria sentit i com deia Parmènides del no res no pot sortir res, per això mai es podrà dubtar de la certa existència del jo.

textos Descartes nº4

2010-02-12T11:06:00.000-08:00

idees:

Aquet text parla de les opinions. A vegades cal seguir opinions com si fossin indubtables quan realment són molt incertes.

Vol arribar a la veritat i per aquet motiu vol posar en dubte allò menys indubtable, també parla dels sentiments que enganyen de vegades a tots els homes inclòs a ell, i rebutja totes les raons que havia tingut abans per demostrables.

Els pensaments que tenim quan estem desperts poden ser els mateixos que quan estem dormint, on tot allò que ell va resoldre no eren més que il·lusions dels seus somnis.

Per últim mentre volia pensar que tot era fals va dir confirmant l'existència del "jo" de forma ferma i segura.

Títol: Opinions envers la realitat

Comentari:

Aquet text de descartes parla sobre els dubtes; El seu fi és arribar a la veritat perquè si és dubte no es pot arribar allò cert. Va haver de ignorar allò que tenia pres com a cert, per poder arribar a una clara conclusió. Primer dubte del coneixement a través dels sentits, els quals ens enganyen a vegades i fan que es converteixin en coses probables i no certes que poden manifestar el seu enganys més d'una vegada.
En segon lloc trobem els somnis i la vigília en el que la realitat podria no ser en realitat més que un somni, perquè els pensaments que tenim desperts ens poden venir dormits.
Conclou dient que tot el que ell havia pres per evident no era més que una il·lusió creada en el seu esperit, però tot i això va poder treure una cosa clara i segura que el cogito era existent, perquè si pensa vol dir que pot conèixer i tot allò que té la capacitat de conèixer és vertaderament real.

Textos Descartes nº1

2010-02-10T12:43:00.000-08:00

idee principals:

Aquets text parla de les regles que hem de seguir per poder robara lògica.
El primer mètode que esmenta es basa en no acceptar com a cert una evidència, la segona en dividir les dificultats al màxim per oder requerir la seva millor solució, la tercera conduir els pensaments des de els més simples fins´anar accedint al més comost i per últim fer emmeracions completes per arribar a la seguretat de no ometre res.

títol: Arribar a l'evidència

Comentari:

Per poder tobar la raó Descartes va crear un mètode basat en unes lleis o regles, aquestes havien de ser poque i fàcils perquè tothom les podes seguir.
Descartes era un filòsof que es decantava per les matematiques, la geografia, es a dir, una ciència exacta la qual a servr per poder establir aqet estudi, formulant les quatre reles la primera diu que rés ha de ser acepta coma cert a tavés de la evidència, perquè això implica que podria no ser segur, la segona l'anàlisi en el que la ment divideix en parts els conceptes per tenir les coses de forma més clraes i sencilles, la tercera és la síntesi que guarda relació amb la deducció on. es puja gradualment allò que és més simpl de verificar a allò més complex i un cop hem captat i hem relacionat els nostres conceptes per trobar la raó podem concluir el nostre anàlisi i la nostra síntesi.

Projecte 3 George, Berkeley influències

2010-02-07T06:52:00.000-08:00

George Berkeley va ser un filòsof empirista, el qual va rebre influències tan directes com indirectes.
Ell també va influenciar sobretot als matemàtics que estudiaven les seves teories.

Filòsofs per els quea ser influenciat George Berkeley:

Aristòtil:
La ment al néixer és "tamquam tabula rasa", en la qual gens hi ha escrit. El coneixement comença en els sentits, com ens demostra l'experiència. Les captacions dels sentits són apreses per l'intel·lecte passiu, en forma d'imatges o fantasmes.

John locke:
Tot coneixement és empíric i passa pels sentits.
"L'ÀNIMA és una taula rasa"
L'univers és idèntic a Déu, que és la 'substància' incausada de totes les coses.

Tot i que no fa influenciar a Berkeley, he d'enomenar a un gran empirista:

David Hume:
El coneixement humà es compon d'impressions sensibles i d'idees, que es formen a partir de les dades dels sentits. No podem anar, doncs, més enllà del que ens aporten els sentits, i l'existència i veritat de les idees resulten injustificables per a nosaltres. Nega la realitat de tota substància, solament coneixem fenòmens.

Sant Anselm

2010-01-27T12:08:00.000-08:00

Sant Ansel defensa l'argoment ontològic on es demostra l'existència de Déu, on els ignorants

diuen que en els eu cor Déu no existeix, segons l'argument Déu és considerat com a esser major sobre el qual res no pot ser pensat, ja que ell és l'essència de totes les coses existens, tot i que com bé va dir Kant no és pot demostrar l'existència de Déu perquè quan diem que és otorguem qualitat d'existència en ell.

En la meva òpinio existeix una força més poderosa que totes les altres no sé si és visible o sí es invisible, ni si té sexe com els esser vius de la terra, però tinc fe de creure que en ell es troba el màxim bé, la resposta a totes les preguntes que els homes és plantegen i que ell les manifesta a la terra de manera directa i indirecta, pensó, que necessito creure en aquest esser tan perfecte, si no i creis rés del que visc tindria sentit.

Activitat: El temps va ser creat amb el món

2010-01-19T02:44:00.000-08:00

idees principals:

Aquet text parla principalment sobre el temps on es qüestiona com déu esser omnipotent i creador va deixar passar tants segles abans de crear un altre gran obra, es qüestiona l'existència del temps procedent de déu, tot i això aquet és creador del temos i precedeix tots els temps passats, per déu mai és passat, present ni futur perquè el que ell viu és etern.

títol: la creació dels temps

comentari:

Déu va ser qui creà el cel i la terra, a partir d'aquí els dies, anys i segles han anat succeint sense parar mai, ell en el moment que crea el món crea el temps, ja que, anterior a déu no existia res i si no hi havia res vol dir que el temps no podia existir, però Déu sí que existia i al ser l'essència de les coses segons StAgustí es considera com a diví al qual no afect amai el temps però per a nosaltres essers vius creats per cós i ànima seguim un cicle en el que neixem, creixem i morim, el fet de morir implica que no existeixes i partant a passat el teu temps, pero en els ulls de allò que és diví on es concep el màxim bé i la rao de ser dels homes no passa mai el temps perquè allò que viu va ser, és i serà per nosaltres etern.

Activitat text 12 Física d'Aristòtil

2010-01-14T04:19:00.000-08:00

idees principals:

És un text que parla sobre l'engendrament dels cosos i el seu procés on esmenta els procesos inicials fins que són engendrats.

Quan un cos no és esta ene stat de privació no pot ser esser.

tot allò que efectua el nostre cos no és obligat, la forma que priva a la forma.

títol: Estat de privació

Comentari:

Aquet text parla sobre l'origen del cossos en relació als canvis que es donen.

Quan una persona esta en estat de canvi es converteix en una potència que ha d'arribar a l'acte per poder ser i convertir-se en allò que vol ser.

el moviment surt de l'acte en potència no pot prosedir del no-esser, perquè le no esser- no pot ser esser.

finalment, puc dir que l'esser s'actualitza convertit en potència.

La carta de Meneceau

2010-01-10T08:06:00.000-08:00

idees principals:
Aquet text ens diu que mai és massa aviat ni massa tard per filosofar, perque arribar a la salud de l'ànima es cosa del jove i del vell.
Si renunciem a filosofar vol dir ue no es importa arribar a ser feliços per això l'edat no importa, hem de pensar en allò que ens aporta felicitat, tambè parla de la divinitat com a ser incorrupte i dels deus afirma la seves existènciencies com a divinitats que ens escoltan i la mort, diu que no hem de tenir por perquè tot el bé i el mal resideix en les sensacions i un cop som morts aquestes sensacions desapareixen.
parla dels desitjos alguns són naturals altres necesaris i altres inceesaris, el plaer es el princpi i es la fi d'una vida feliç, no em de rehuir sempre el mal ni tampoc escollir tots els bens, la utarquia es pren com a bé.
jutjar és el bé màxim sap que és le bé dacord amb la naturalesa, es burla del destí.

Títol: Camí cap a la felicitat

Comentari:
filosofar és cosa de joves i de vells, arribar a la plenitud de l'ànima és en totes les edats un fi a serguir i per poder arribar aquet fi em de seguir allò que ens fa feliços, perquè la felicitat és basa en viure dacor amb la virtud tan moral com intel·lecual, per això es important que els desitjos que envolten els homes han de ser bons i dolents perquè l'accès o l'absència d'un dels dos desequilibra l'estat fisic i moral de l'home la mort sempre es present amb nosaltres però no hem de temir-la perquè si som vius no és present i quan no som vius no podem sentir res.
mentre l'home és viu té una serie de desitjos que poden ser mes o menys necessaris i d'altres que són imboluntaris i aquets ens donaran una satisfacció un plar i el plaer es la fi d'una vida feliç, però ara bé existeix en la vida una força que s'anomena justicia i aquesta és màxim bé, ha estat juthant la vida bella i feliç dels homes sensa ella bellesa i vida no podrien existir.

Equema Fedó

2010-01-10T06:23:00.000-08:00

Què és abans l'ou o la gallina?

2009-12-08T09:35:00.000-08:00

Aquesta és una pregunta que té diverses perspectives a respondres però només una és la resposta correcta, per mi be abans la gallina.
Prenc per la lògica que sense una gallina l'ou no hagues pogut neixer, per tant jo estic a favor de que la gallina va esdevenir abans a la terra qu eno pás l'ou.
pero clar, i la gallina d'on surt d'un ou... llavors l'ou va esdevenir abans que la gallina, fals, jo crec que hi ha un element primer que va donar vida i forma a uns cosos que despres es van anan reproduint al llarg del anys, aquet element creador el puc nombrar Déu, no té perquè ser cristia però si que crec en l'existència d'una força major a totes que va crear les altres.
Dieny això puc afirmar que per mi la gallina va esdevenir abans que l'ou, ja que, sense la gallina un ou no podria pas nèixer.

projecte 2 George Berkeley context històric

2009-12-02T07:35:00.000-08:00

El tret històric més caracteristic de George Berkeley, va ser la construcció de l'empirisme engles, on afirma qu el afontd le coneixament es basa en l'experiència però la paraula experiència en aquet context és més àmplia.
El acionalisme una corrent filosofica europea que va dividir els temes de el racionalisme i l'empirisme
Expressa el contrari de tot tipus de coenixament innat, i afirma que només es pot arribar al coneixament estant en contacte amb la realitat sensible; L'empirisme englés te el seu pòrpi segell i va ser el que Kant incorporar en la filosofia del continent europeu, realitzant una sintesi entre racionalisme i empirisme.
L'empirisme angles la font de coneixament és la sensació i la reflexió, les idees simples ón copies de les sensacions i les més complexes són les asociades d'aquestes.
L'arribada de l'empirisma va deixar fora de lloc la metafisica.
El racionalisme i l'empirisme van constutuirs les bases de l'ilustració.

redacció: Aristotil o Plató

2009-12-01T06:13:00.000-08:00

Aristótil

Jo considero més adients les teories d'Aristòtil que les de Plató. El pensament d'Aeistòtil s'orienta cap el món sensible on les uniques realitats que existeixen són els essers vius, els quals són sotmesos al canvi comd eia Heràclid però el que són el si mateix no canvia, es a dir, la seva essencia és estable i allà es troba la veritat d'aquesta manera Aristotil afirma que la veritat universal no e spot trobar en cap altre món, sino que es troba en cada individu i aquet es un esser viu, físic, sensible....
També aprobu la metafisica quan parla de la substància que fa referència als esser que primerament són el que són i en segon lloc són allò unioversal, aquet estudi de l'esser tan com esser

Quan Aristòtil parla de la subtància individual diu que esta formada per la matèria i la forma, aquesta matèria seria com el plàtic ideterminat i gràcies a la forma el podem identificar, perque fa que el plàstic sigui el que és, són dos elements que no es poden separa només la saviesa o l'enteniment els podira separa; Aquesta forma dona allòq ue és indeterminat una determinació som les idees de plató però Platò deia que els idees es troben en el món intel·ligible i lés de Aristòtil en el sensible, el qual desde el meu punt de vista semble més coherent, ja que en quet món sensible gràcies a les formes tenim allò intel·ligible en la substància i no es troba en cap altre món, en conclusió totes les idees existeixen en l'interior dels objectes , jo mai he vist a les idees en si mateixes pero si matrèria en forma on he trobat la seva veritat.

comentari Fedó pag 11

2009-11-23T10:15:00.000-08:00

idees principals:

Aquet fragments parla sobre l'adquisició del coneixament, i l'assumició de la veritat en l'ànima.
Fa referència al cos com allò que prenen els homes com a guiador en els sentits, peró l'ànima rebutja que el cos sigui portador de la veritat.
la menera en que l'anima arriba a l conixament no es a través de l'oïda, els sentits.. sino, l'enraonament.

posar titol:
l'enraonament de l'ànima

comentari:

Com deia Plató l'ànima és un compos de cos i ànima aquestes dues realitats són diferents entre elles tot i que cnvien en el mateix element, el tex diu que l'ànima es val en si mateixa per arribar a l coneixment i que els sentits impedeixen aquesta adquisició per això es diu que l'unió de cos i ànima es accidentada, l'anima és un principi que es mou en si meteixa deixant de vanda l'oïda, la vista.. tot el que esta ralacionat amb el cos el que fa és estorbar impedint l'acces al coneixament, en auqet cas lànima verifica el cos, perquè el cos és inanimat.
Per tant l'ànima preten fugir del cos per poder ser lliure i adquieri el maxim coneixamet universal.

El mite de la caberna en l'actualitat

2009-10-29T10:41:00.000-07:00

El mite de la caverna narra uns homes que viuen atrapats en una coba cegs d'allò que plasmen les ombres en el foc, d'alguna manera ho unaltre això bé a referir-se al món actual, encara les persones viuen tanquedes en unes veritats que per ells són la realitat i per molt que la gent de bé els vulgui mostrar altre camí ells els neguen, un clar exemple seria la publicitat, actualment el mitjà de comunicació informatiu més àmpli internacionalment és la publicitat, ella aporta una informacó a l'espectado amb la finalitat de fer-li creure que allò que esta mirant es bo, correcte... et fa veure que si no ets partidari de l'anunci ets un passat de moda, o un hipòcrita..etc
Clarament hi ha persones que viuen encegades per l apublicitat i les modes, però realment existeix un altre realitat més clara i no pas tan complicada com la publicitat que és l'idea de Bé encara els homes no han sapigut trobar on es la veritat universal que reigeix en les altres conceptes pero la receca d'aquesta el voler sortir de la caverna et fa mirar més enllà de les ombres et fa mirar a la llum que es la vida en busca de la veritat universal.

comentari, mite de la caverna

2009-10-27T08:49:00.000-07:00

El mite de la caverna

Plató explica l'existència d'uns homes que viuen sota terra presoners, obligats a mirar sempre endavant.
el foc és un element que fa que les captius creguin que allò que veuen és la realitat tal com es mostra, Platò esmenta que un dels homes és capaç de treures les cadenes, al sortir al l'exterior la llum del sol li resultaria atemorida i buscaria l'hombre les coses reflectides com feia a la caverna fins que acabès acostumant-se.
l'home que va sortir, torna a entra a la caverna per explicar als altres que viuen enganyats per els reflexes i la fuscor, tots el prenen per boig i acaben afirman que moririen si s'atrebisin a sorti fora de la caverna.
Aquet final fa referència a socrates que va morir executat a Atenes per dir al ciutadans que miresin més enllà de les aparènces.

plató text nº4

2009-10-26T09:03:00.000-07:00

idees principals: plató fa refeència la ciència com a mitja racional del shomes i descarta els sentiment i passions com a falsedat en un món insensible.

posar títol: la ciéncia le camí del homes

comentari:

La ciència és el coneixament racional, la ciència no influeix als homes, sino que, podien ser les passions, es a dir, els sentiments o els desitjos i, això ens allunya del al raó.
La ciència fa que l'esser humà sigui lliure, aquet esser es deixa emportar per les passions es pertant, esclau de les passion però aquell que es deixa portat per les ciències és lliure.
la ciènia és bona és bonica.. Socrates diu que aquell que coneix el bé i el mal fa el Bé fent referència a l'intel·lectualisme moral i fa el que la ciència ordena.
De la nostre comprensió del món el podem entendre millor amb la ciència.

4.2 activitat l'intel·lectualisme moral socràtic

2009-10-22T10:55:00.000-07:00

idees principals:

En aquet text Sòcrates diu que la gent mostra més intereés per les passions, el sentiments que no pas per la ciència que és aquella que guiara a l'home al coneixament, i a formar a l'home correctament seguint les lleis de l aciència.

titol: La ciència és un camí a seguir.

Comentari:

Primerament aquet text descriu la declaració de Sòcrates sobre l'intel·lectualsime moral, en un principi esmenta allò que le spersones opinen i és le fet de voler-se portar per les passion, els sentiments.. com a llei que guia a l'home pero Sòcrates va negar aquesta creença dient que el cami que portarà a l'home a la formacio completa de saber seria la ciència ja que és unica i necessaria per els homes.
Sòcrates fa serbir el diàleg per tranmetre aixo als ignorats i fer veure la seva equivocació, pren camí d el'intel·lectualisme moral perque exposa el saber com una virtud, referint-se a que la ciencia és una virtud , per tant ens farà obrar bé.

Un paisatge de paraules

2009-10-07T10:41:00.000-07:00

Un paisatge de paraules

a) Naturalesa: esmenta que la natura és en si mateixa independent de la voluntat humana, per tant, aquest té les seves pròpies lleis.

Llei: la llei esta oposada a la naturalesa, perquè condiciona els homes uns límits, els quals, han estat escollits per ells mateixos, per tant, són principis regits per els homes a diferència de la realitat que determina la nostra realitat.

Tècnica: la tècnica és l’art de modificar o produir quelcom real, molts essers depenen de l’esser humà inclòs alguns han estat construïts per ells, on es determina la naturalesa humana.

Ciutat: és un altre forma de realitat, un espai físic en el que es desenvolupen la vida dels humans, on s’ha d’arribar a la convivència entre els individus.

Llenguatge, raó, pensament: el fonament del creixement humà és el llenguatge, els valors es construeixen mitjançant el diàleg, a més a més, el logos a diferència de la tècnica i la naturalesa, és una realitat imprehevisible. El logos es troba a l’interioritat determinant l’esser humà, per tan s’utilitza el llenguatge per dominar-lo i comunicar-lo,el llenguatge fa que l’home vulgui fer i dir de manera personalitzada allò que sent obrint-se pas a l’educació.

Educació: els sofistes plantegen que l’educació s’analitza per la transmisió de la tradició, ja que, per arribar a uns valors tradicionals s’hauria de fer servir la paraula, perquè la paraula és l’únic vehicle que permet aproximar-se a cada individualitat. Podem dominer a l’esser humà a través de la por la violència.. però per conèixer la seva vida es farà servir el llenguatge.

Veritat: en el segle V la veritat va estar unida la poder, esta considerada com l’autoritat, però amb els sofistes la veritat passa a ser estructura màxima del llenguatge, toto el que s’afirma o es nega té un cert sentit, per tant, es manifestarà en la forma en que l’utilitzem però haurà de ser argumentada i provada,per tant la recerca de la verita es converteix en una tasca humana on es té que triar la mesura dient per poder realitzar-se.

Projecte 1 George Berkeley biografia

2009-10-06T10:45:00.000-07:00

George Berkeley

Filòsof irlandès.
Profundament religiós, va dedicar la seva obra a fundar la fe en el discurs racional, a contra corrent de l'esperit librepensador de la seva època, que, amb l'auge de l'empirisme, havia quedat marcada per un cert escepticisme. Després d'estudiar a Dublín i ordenar-se sacerdot, en 1710 va escriure,

-La seva obra fonamental : Els principis del coneixement humà,

i en 1734 va ser nomenat bisbe anglicà de Cloyne (al sud d'Irlanda). Berkeley va adoptar des del principi un inmaterialismo que ho va enfrontar a Hobbes i a Locke: segons ell, afirmar que les coses existeixen independentment de la nostra percepció implica una contradicció, sobretot des d'un empirisme conseqüent.

En efecte, si no hem d'acceptar gens sobre el que no existeixi una certesa absoluta, i ja que de les coses «només coneixem la seva relació amb els nostres sentits», no el que són en si mateixes, únicament podem acceptar com certes les representacions mentals. Berkeley va inaugurar amb això el principi de l'idealisme, segons el qual «l'ésser» de les coses és la seva «ésser percebudes», de tal manera que la substància no és ja la matèria, sinó únicament la substància espiritual, de l'existència de la qual els nostres pensaments són la prova irrefutable, d'acord amb la seva contemporani Descartis.

No obstant això, si els objectes no existeixen com fonament de les nostres representacions mentals, havia d'haver una mica existent que, romanent fora de la nostra ment, suscités les nostres percepcions, un principi que Berkeley va trobar en Déu.
Com producte de la seva radicalització de l'empirisme, Berkeley va haver de redefinir el concepte de causa. Així, va considerar que les causes físiques no eren veritables causes, sinó únicament signes que la ciència havia d'interpretar per a assegurar la supervivència.

La filosofia de Berkeley va tenir escassa acceptació entre les seves contemporanis, a pesar dels seus esforços per fer-la més popular i accessible en Els tres diàlegs entri Hylas i Philonus (1713).

Podem arribar a la veritat absoluta?

2009-09-30T11:55:00.000-07:00

Podem arribar a la veritat absoluta?

Per a poder entendre si existeix una veritat absoluta o veritat universal, comencem per definir el que és la veritat. La veritat és definida com :conformitat amb els fets o realitats; una declaració provada d'ésser o acceptada com veritable; realitat o realisme? En l’actualitat, Algunes persones avui dia dirien que no existeix una realitat veritable, sino que, només són percepcions i opinions. Per altra banda, uns altres argumentarien que ha d'haver alguna realitat o veritat absoluta. Per tant, quan es realitza la pregunta la pregunta de si és que existeix tal cosa com la veritat absoluta, veiem que hi ha dos punts de vista diametralment oposats.

Un d'ells diu que no existeixen absoluts que defineixin la realitat. Aquells que afirmen aquesta opinió, creuen que tot és relatiu, i pot canviar a mesura que l’home s’adapta al canvi, i per tant no existeix la realitat veritable.

Per aquesta raó, finalment no hi ha una autoritat que decideixi si una acció és positiva o negativa, bona o dolenta. Aquest punt de vista és simplement ètica situacional que ens duu a la mentalitat i estil de vida que fer el que esta bé la qual té un efecte devastador en societats i individus.

En aquesta qüestió intervenen diferents Questions que engloben aquesta, com ara pot ser la religió, la ciència..., per tant des de el meu punt de vista mai podrem saber si existeix una veritat absoluta o universal, perquè tots entenem a la nostra pròpia veritat.

Textos de Parmènides

2009-09-26T11:03:00.000-07:00

Titol

El no-esser envers l'esser

IDEES PRINCIPALS

Aquet relat parla de l'esseri el no-esser, allò que no-és no pot ser conegut,
i l'esser pot pensar perquè la veritat l'acompanya,
les coses que trobem mai podran ser no vistes per nosaltres
vagi on vagi l'home tornara al mateix inici d'on va arribar, el homes caminen.
ingnorant la realitat de l'esser, i consideren el o-esser i l'esser iguals, quan l'un i
l'altre es contradiuen.

Comentari

Textos d'Heràclit

2009-09-25T12:45:00.000-07:00

Titol:
La raó i el canvi

Comentari

Heràclit diu que tot as rexeix per una raó i, l'home no és concient del que succeeix,
per tant és un ignorant; Els contraris són armòics,
es basa eb el canvi del logos i la lluita de contraris, hi ha una llei que no canvia,
però tot el demés si que canvia, perquè no hi ha res etern,
tot h d'estar engenrat per la discordia.

Tales de Milet

2009-09-18T12:03:00.000-07:00

-Idees principals:

És un text que menciona alguns dels grans descobriments que va fer
Milet al llarg de la seva vida.
la creacío de diferents mètodes geomètrics com a mitja de mesura
i, petites anècdotes.

-Posar títol

Mirar més enllà

-Comparació i mètodes:

Tales de Milet va ser el primer en preguntar-se el perquè de les coses, per tant, va començar a filosofar; Per ell l’iniciï de tot va néixer de la composició aquàtica. Es a dir, l’aigua a partir d’aquí va realitzar diferents descobriments, prediccions.. observat per diversos filòsofs com Plató, que va serguir tots els seus descobriments.

la societat i l'estat

2009-05-25T03:57:00.000-07:00

- idees principals

l'inten principal de l'home és evitar les guerres,
degut a altres persones a les quals se'ls imposa un castig,
però aquestes a partir de la llei natural com ara mitja de justícia
la qual no s'efectuara si no és obligada.

-Posa títol
Natura: Llei de protecció

-comentri

Aquet text parla sobre les lleis de la societat, aui exposa la llei d el anatura com a mitja de salvació
pel que fales guerres devastadores de tota llibertat humana.
Aquí les personen no tenen en compte els drets dels altres, i fan el que volen ja que després no sels imposa cap tipus de castig.
En el text Hobbes explica el domini legitimació d'un estat modern on els individus viun de la manera més corecte possible a prtir del poder el qual afectara a la conducta d'aquets perquè corresponguin ales lleis establertes.
Com el poder és qel que dictara les lleis , ha de ser legitim, es a dir, escollit per la societat que serà la que en un futur haura de complir

PowerPoint- Tema 13

2009-05-22T11:00:00.000-07:00

Filosofia - Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

View more presentations from angieherrero.

ciutadania democràtica

2009-05-16T09:21:00.000-07:00

- De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
parteix de l'igualació de tots els ciutadans, per tant l'integració de marginats, per formar una comunitat.

-Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?
perquè la nacionalitat d'una persona es la que ell sent i però tant ningu li pot denegar o treure.

- A què es refereix quan esmenta l’afirmació de la independència nacional?
si vol la independència nacional significa que voldra una nació autonoma

I quan esmenta “la realització de la identitat nacional”?
la identitat de la teva nació son loes costums tradicions que pertanyen aquesta i que la persona poto no viure.

Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?
els models excloents són aquells que no pertanyen a la seva nació.

Exemple de nacionalitat a Catalunya , com el que veiem en l'imatge:

1 Dilema moral

2009-05-15T12:43:00.000-07:00

-És correcte mentir per protegir algu?
en aquet cas que la mare protegeixi el nen, causa una mala conducta en un futur perjudicial,per tant no es correcte que la mare el protegeixi.

- Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injusticia encara que pateixi?
encara que sigui el seu fill ha de realitzar les mateixes normes que els altres alumnes,pertant imposaria una injusticia encara que pateixi.

- El fi “aprovar” justifica tots els mitjans?
no, noe sl justifica perquè primerament aprova de manera falsa i això no justifica res perquè fa trampes.

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona?
si, pero això no justifica el fet que le protegeixi de manera constant; les seves intencions són bones. pero ella al final s'anadona ue pot ser no són tan bones com ho semblen.

-. Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò siguin perjudicials? I a la inversa?
si, sempre podem realitazr actes amb bones intencions i que després no surtin com desitgem, pero mai farem una mala intensio perquè ens surti bona, ja que, si es dolenta no deixara pas de ser-ho.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum?
que després quan sigui gran no es sapiga deefnsar sol, ni realitazr les coses correctament.

- Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?
que a l'hora de traballar laborablement, no ocmpleixi les normatives a seguir de l'empresa i faria el que vulgues.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens”? Justifica la desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?
come s fa amb trampes tan es suspendre com aprovar, perquè com a la persona no li servira pas de res si copia, no te cap sentit escollir quina es millor, s bastant greu copiar en un examen perquè t'abitues a fer-ho i no es una actitud correcte.

- Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria ?
que totes les hores que estan a l'escola no els servirien de res, perdrien el temps, no l'aprofitarien epr apendre perquè sino no tendrien la necessitat de copiar, si fossin tots com en Lluis,s'ahurien de fer un plantejament d'estudi en general als alumnes ja que no seria una actitud normal.

DEFINICIONS

2009-04-27T04:37:00.000-07:00

Intel·lectualisme moral: el trobem a l'hedonisme, el qual diu que els homes poden calcular els nivells màxims de plaer ,pertant això es l'intelectualisme moral

mauietica: fa referencia a treure de l'interio de les persones la veritat

hedonisme: els hedonistes diuen que hi ha moral els homes perquè busquen el plaer i fugen del dolor.

felicitat(Aristotil): segons Aristotil la felicitata és allò propi de l'esser humà( activitat intel·lectual) ,llavors qui es feliç ho te tot.

prudència: es trob en la dianoètica,és el punt intermitj entre l'exces i el defecte.

pau interior: la raó esta en mans del destí, per tant més val assegurar-se la pau interior.

Aritmetica de plaers: defensa que tots els plaers són iguals, depenent de la durarda es pot calcular la quantitat del plaer.

ultimatisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja hem considerat morals per la bondat de les seves conseqüències.

ètica deontològica:ètica que persegueix una finalitat i no el deure.

ètica teleològuica: esta gormada per els 3 models de felicitat, les cuals busquen una finailitat.

imperatiu categoric: ccnjunt d'ordres que ens ordenen obrar d'una manera o altra de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi i són ordres morals.

dignitat humana:és el valor absolut dels éssers humans que no permet que sigui canviat per res.

intusionisme dels valors: poder captar els valors a partir de la intuïció i no de la raó i de la sensibilitat.

comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes en les quals conviuen els individus

universalisme: teoria que valora més els valors universals que les comunitats

La persona te dignitat i no preu

2009-04-19T03:23:00.000-07:00

el tema que ens comenta el text parla sobre la dignitat, o mesben dit el preu de la dignmitat, hi ha diferentes situacions, i totes acaben mostran i diet que la dinitat es un afctor qu eno te preu, i per tant la moralitat i l'humanit son les uniques ue poseeixen dignitat.

el preu de les persones

Segons els text de kant tot allò que pugui tenir preu, tindra una equivalència a aquest, en canvi allò que no te preu significa que val més que aquet, es a dir, té dignitat.
A vegades el preu que es pot pagar es l'afecta o l'estimació cap l'artefacte en questió, i no necessariament de mnera material.

Aquet ambit es pot comparar amb el deures morals,e l podem exposar amb les normes de l'imperatiu categòric, on la persona ha de complir les tres lleis que impossa, es a dir, ha de ser universal, la persona no ha de ser un simple mitja, i formar part de la legsilacó universal del regne dels fins.
Per tant una persona es digna quan té un fi en si mateixa.

Que és millor, ser un porc satisfet o, un huma insatisfet?

2009-04-08T03:41:00.000-07:00

Depenent del critèri de cada persona aquesta pregunta sera resposa d¡una manera o d'un altre, personalment prefereixos ser una persona insatsifeta que no pas un porc satisfet; la satisfacció és el cumpliment d'uns requisits esablerts per obtanir coma resultat un cert grau da satisfacció entorn a la persona, a partir d'aqui podem questionar la pregunt, una persona que s'ha mantingut a viure una vida poc plena, la que mostra actualment la societat,televisió, diners sexe... es com un cavall amb les "anteojeras" nomes veuen el que tenen davnt sese experimenar res del que hi ha al seu voltan, en canvi una perosona que sap que es llegir, escriure, coneixer... i ha pogut viure en el món materia de l'altre persona segurament esculliria ser un humà insatisfet perque, n porc satisfet no deixa de ser un porc, es a dir, ple de vicis, meles costums, desganes anvers la vida... i, es centra en l'aritmètica dels palers ja que per ell tots els plaers son iguals, a partir d'aqui la persona deixa de ser humana i , es comverteix en allò que a vsicut , en canvi l'humà que ha sapigut viure, aquet preferira ser un huma insatisfet perquè sap que no deixa de ser un humà en canvi els porcs, porcs són.

ACTIVITAT- Obrar conforme a la virtud més perfecta

2009-03-16T04:07:00.000-07:00

-Quina és la funció de l'home segons Aristòtil?

És una activitat de l'ànima segons la raó o no mancada de raó, aquesta és la seva funció
especifica.

-Quina relació existeix entre ser virtuos i ser feliç?

l'home bo realitza bé segons les seves virtuds adequades i, si és així realitza bé una virtud
adequada, i si som virtuosos poc a poc arribarem a la felicitat.

Ningú no fa el mal sabent que ho fa

2009-03-11T10:49:00.000-07:00

Aquesta frase té el següent significat; sí algú efectua una acció, acte, persecució maligne i, no ha estat conscient d'aquesta significa que ha comes un acte involuntari, a que la persona noha estat conscient d'allò que ha fet i, quan volem fer mal expressament, per la persona emprenedora sempre repercutirà un bé, per aquesta raó ningú no fa el mal sabent que ho fa, ja que si fem el mal es aquet cas serem conscients dels nostres actes per lo tant la persona no haurà get cap mal. Aquesta frase be a dir que, si algú efectua una acció, acte, persecució maligne i, no ha sigut conscient d'aquesta significa que ha comes un acte involuntari, a que la persona no ha estat conscient d'allò que ha fet i, quan volem fer mal expressament, per la persona emprenedora sempre repercutirà un bé, per aquesta raó ningú no fa el mal sabent que ho fa, ja que si fem el mal es aquet cas serem conscients dels nostres actes per lo tant la persona no haurà get cap mal.

Definicions 9

2009-02-26T08:10:00.000-08:00

Temperament: És el conjunt de sentiment i passions que neixen de la persona que resulta difícil de modificar.

Hàbit: realitzar una serie d'actes que et porten a una mateixa direcció.

Virtut: hàbit que es predisposa a obrar bé.

Consciencia moral: capacitat de captar els principis amb els quals distingim entre allò que és moralment bo o moralment dolent.

Llibertat interna: es el poder decidir per la persona mateixa sobre les qüestions que li afecten.

Condicionament: no tenir cap tipus de llibertat, pero si tenir la llibertat suficient per ser responsables dels nostres actes.

Destí: és la llei que regeix l’univers.

Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, els diferents modes de producció.. on es diu que l'economi és el motor de l'història.

Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica, es a dir, aquell que be determinat per la genètica.

Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.

Autonomia moral: la persona pot escollir els medis per els que aconseguirà allò que es proposa.

Heteronomia moral: persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.

Nivell preconvencional: persona que té per just el que satisfà els seus interessos i respecta les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral en el qual responem de les nostres accions pròpies.

Consciència planetària: Saber veure i respondre davant els problemes que l'home ha ocasionat en el món.

Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de progrés sobre la qual estem construint la nostra civilització.

Canço de la llibertat

2009-02-17T02:38:00.000-08:00

A veces imagino por un instante que no te has ido y el tiempo se detiene

.A veces imagino por un instante, mientras observo al afilador.

Mientras observo al afilador que sin descansar pule lentamente

las líneas de mi mano, las líneas de mi frente.

Ha llegado el día en que los atardeceres han de encontrarmeatento

al arrullo de las palomas en los dinteles.

Me muevo por cunetas y por esteros. Resbalo en las pendientes de arena gruesa, por tierras solitarias, ayer fronteras.

Mientras observo al afilador.

Mientras observo al afilador que barre la escalera que

acaba en tu puerta y canta quedamente con lluvia de aguanieve.

Ha llegado el día en que habrá que desprenderse de las baratijas,

“ofertas de algún mes, todo para el hogar”y asilvestrarse.

Con mi locura conservo asombro.Sobre los hombros la alegría que hasta ayer mismo compartimos.

Tu recuerdo me conmueve como al zagal nacido en estrechos valles como en el concierto de las mareas. A veces te veo por un instante.

A veces, siempre, te sueño antes de desaparecer tras los tenderetes de los aduares.A través de los tejados donde pastan caballos alados.

Donde estés, somos libres. Ahora sé que somos libres

. Donde estés, te quiero libre Donde estés, quiéreme libre.

Como en la fotografía, inmóvil soy. Preso me tengo.

Parado tras los cercados.

Donde soy prisionero sin alas con la Nación India.

Donde estés, somos libres.

Ahora sé que somos libres.

Donde estés, quiéreme libre Donde estés, te quiero libre.

A veces imagino que no te has ido.

A veces imagino. A veces imagino por un instante que no te has ido.

Y el tiempo se detiene. Y el tiempo se detiene.

Y el tiempo se detiene.

Creus en el destí?

2009-02-16T02:52:00.000-08:00

CREUS EN EL DESTÍ?

El destí es diu que és un força sobrenatural que guia la vida dels homes, personalment no ser que pensar del destí no ser di si existeix o no existeix.

Penso que les coses succeeixen perquè una persona vol que es realitzin, a vegades donem la culpa al destí d’allò que ens a pogut passar però no necessariament ha de ser així simplement a passat perquè es la conseqüència d’allò que tu has començat i dels agents o aspectes que poden interferí en els teus actes.

Es bastant fàcil donar la culpa al destí d’allò que no ens fa be i d’alguna manera ens auto convencem de que no hem estat nosaltres si no què això a passat perquè havia de passar, però certament no es així, també podem posar el cas positiu on es diu que el destí ha estat qui a volgut que passes aquesta sensació tan meravellosa que em provoca, llavors aquet auto convenciment no es transforma en una motivació que ens ajuda a continuar de manera artificial. Puc acabar dient que el destí comences tel fas tu mateix i, tot el que t’envolta pot ser no acaba sent el que tu desitjaves ja que es poden creuar altres aspectes que et poden portar a la victòria o al fracàs.

Arguments a favor i, en contra de la Llibertat

2009-02-11T10:13:00.000-08:00

ARGUMENTS A FAVOR DE LA LLIBERTAT

-A favor:
·Les persones són lliures de fer el que desitgen en la vida.
· Poder-se expressar lliurament
· No tenir por al que diran
·Poder pendre les teves pròpies desicions

- En contra:
·Un desastre natural
·Descontrol en la societats
·Egoime en general

Que és el bé?

2009-02-03T10:46:00.000-08:00

QUE ÉS EL BE?

La definició del be es una mica complicada perquè cadascú pot atorgar el be en la seva aposició per mi El be son les accions que els humans han pres com a correctes correctes.
Si realitzem una acte que davant de tots no es incorrecte doncs llavors estem fen un be, però, en canvi si el que fem és incorrecte es converteix en el mal.
Podem dir que el mal es la contraposició del be.
Aquets dos conceptes que he mencionat el be i el mal des de el meu punt de vista estan junt, es a dir, que si no hi ha un no pot existir l’altre, com la nit i el dia de tal forma que si fem el be sempre aura algú que faci el mal perquè l’home en veure na acció la pot realitzar o igual o totalment al reves es a dir, efectuant el mal.
Per tant el bé és tot allò que no considerem que és dolent.

Esquema Fal·làcies

2009-01-30T06:26:00.000-08:00

Fal·laces

2009-01-28T10:10:00.000-08:00

FAL·LÀCIES

Preguntes complexes

-(1) Era bo el pastís veritat Martí?

-(2) en Martí s’ha menjat el pastís

Argument ad ignorantiam

(1) ningú ha demostrat que la perfecció existeixi per tant la perfecció no existeix.

(2) No s’ha establí que pugui ser fals

Argument circular

(1) el gel és fred, i perquè és fred? Perquè es gel

(2) no aconsegueixen establir el diàleg.

Argument ad hominem

(1) no em pots dir que em mengi les verdures si tu no te les menges.

(2) Ataca a la persona i no a la idea

Argument d’autoritat

(1) he pogut fallar en això per no he dit mentires, no soc mentirós

(2) insisteix en que no a dit mentides.

Argument ad baculum

(1)farem l’examen el dilluns perquè ho dic jo

(2) no dona opcions

Argument ad poulum:

(1) si menges això et sentirás millor.

(2)

Argument ex populo:

(1)la gent afirma que els pols són gelats es que ho són

(2)afirmacions o refutacions que tothom les dona per vàlides

Argument post hoc, ergo propter hoc:

(1)desprès de la llavor arriba el fruit, per tant la llavor es concequència del fruit

(2) les concequències que fectuen uns espectes a altres

La generalització precipitada:

(1) els Italinas són molt picarescos

(2) subejecte que afecta a un gran convèni

Argument del pendent relliscós:

(1) Si no aproves la ESO no faràs batxillerat, si no fas batxillerat no podràs fer una carrera, i si no fas una carrera no tindrás feina.

(2) accions que es complementen ( una cadena)

Simbologia animal

2009-01-21T05:05:00.000-08:00

l'Animal fantàstic

· Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic?
-el elements que constitueixen el nostre univers simbòlic són el mites, religió,ciencia, llenguatge..

· Que passaria si no dispossesim de la fantasia?alguna vegada a millorat la teva situació vital?

-si no agues fantasia no tindriem la capacitat de raona ni imaginar conceptes de la nostre vida,si gràcies a la fantasia moltes vegades he pogut establir un conexió amb el món real.

· Explica l'expressió de la realitat referida al animals. com qualificaries la nostre?

-la percepcció bruta dels animals significa que no tenen aquesta capacitat d'imaginar en canvi les persones si que la tenim això és el que ens diferencia d'ells.

· En quins àmbits de la nostre vida creus que intervé la fanatsia?
- depenent de la persona, sempre que un vulgui pot fer intervenir la seva propia fantasia com ara en els somnis o a l'hora d'estudiar.

Activitats

2009-01-14T04:26:00.000-08:00

1-. Què creus que volem dir amb expressions com aquestes?
És una persona molt culta
es una persona que te un grau al de coneixament sobre diversos factors

- Aquest no té cultura
es aquel no te te un adeficiència en el que seria cutura per tan és analfabet i ignorant.

- La nostra cultura és molt rica
tenim les bases d'una bona cultura civilitzacio..

- La cultura de masses ha produït la teleporqueria
les diferents opinions han generat desacords portats a la teleporqueria

- És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista
la cultura se de donar en tots els ambits soials

- Tots els éssers humans són subjectes culturals
els essers humans tenen diferents trets culturals

3-. Analitza el contingut de les afirmacions seguents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

text 1:
les persones emigran als paisos s'ha d'adaptar a les costums del país

.text 2:
els gitanos es normal que siguinsociablement diferents ja que s'han criat en altres ambients

.text 3:
els gitanos són diferents aqui la frase seria l¡anomenat ( relativisme cultural ) no podem pretendre que els gitanos s'adaptin a nosaltres ni nosaltres als seu costums.

text 4:
aquet es un tema de recisme i aporofòbia, tots tenim dret a un lloc de trball independenment de la raça de la persona.

text5:
això vol dir que no existeix el dialeg. Hem de pensar que el paiso som diferents i que resulta molt dificil arribar a acords.

text 6:
En aquet cas penso que la persona s'auria de buscar la vida per poder tirar endavant nosltres es ven cert que no podem fer res, nomes els goverents poden restablir l'ordre en els paisos.

Definicions

2009-01-12T08:56:00.000-08:00

DEFINICIONS

Individu: qualsevol esser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

Individualisme possessiu: és la relació amb l’individualisme.

Sociabilitat natural: formada per una societat i una cultura la qual els aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies:

Contractualisme: acord entre els essers humans per evitar possibles lluites contra els altres.

Pacte social: ?¿

Voluntat general: formar una societat justa amb l’acord de tothom.

Antropologia social:manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que experimenten.

Socialització primària: és l’observació en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: conjunt d’artefactes, valors, tradicions, costums..que un determinat grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: dintre de les cultures hi ha subcultures que no les viuen da la mateixa manera com ara tribus urbanes o els grups d’atac social.

Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica.

Civilització: és allò propi d’una ciutat.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Xenofòbia: odi envers els estrangers.

Racisme: tenir un patriotisme fanàtic.

Aporofòbia: el rebuig i menyspreu al pobre.

Realisme cultural: la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Interculturalisme: trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat

Resums

2008-12-15T09:11:00.000-08:00

Resums:

Les ideologies occitanes, que entenen en multiples civilitzacions es manifesten en el resorgi,
de la religió, que es dona a diversoso llocs del món.

La societat humana el que realitza és que en lloc de promoure la civilització del propi pais,
exigeixen investigar allò comú en la mayorai de civilitzacions.

Podem arribar a conviure amb altres cultures?

2008-12-15T09:07:00.000-08:00

Podrem conviure amb altres cultures?

Jo penso que conviure amb altres cultures és gairebé impossible, perquè les cultures fan que les persones tot hi ser iguals físicament siguin mots diferents gracies a les seves costums, festivitats..

En el món de cultures hi ha moltes, si tots hi volguéssim conviure en igualtat seria un punt gairebé impossible de realitzar, no pel fet de que hi hagin moltes cultures, sinó que, ni cultures que deneguen les altres.

Per aquestes raons penso que l’esser humà si d’un principi s’ha culturalitzat no pot o, l’hi resultaria molt difícil poder conviure i adaptar-se a un altre cultura.

Esquema societats

2008-12-03T01:22:00.000-08:00

L'esser humà és sociable per naturalesa?

2008-12-01T02:03:00.000-08:00

L'esser humà és un esser el qual sempre necessita sentir-se acompanyat, l'hi costa molt
estar sol, té com una dependència a la companyia per això pensu que si que l'esser humà és sociable per naturalesa.
Antigament les persones sense tenir recusrsos tecnològics com nosaltres poseim es savien comunicar amb persones de qualsevol mena i, a la seva manera.
Actualment una persona que viu en una montanya o en una casa de camp, pot ser es menys sociable degut a que, tota la seva vida la pasat sola una mica aparta del que són les grans ciutats, peró si li parlesim d'alguna forma o d'un altre es comunicaria amb nosaltres; per altre vanda les persones que són de grans ciutats són les més sociables que en la terra podem trobar evidentment cadascu amb la seva forma de ser però sociable és segur perquè la societat on viu la fa més sociable li marca una forma de ser la qual necesita ser sociable amb els demes per això jo pensu que si que les persones són sociables per naturalesa.

Definicions

2008-11-24T04:14:00.000-08:00

Definicions:

Raó pràctica: s’orienta cap a la decisió moral.

Raó teòrica: és la contemplació de la realitat

Metafísica: va més enllà de l’experiència

Ultimitat: intent d’arribar a les qüestions ultimes

Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer.

Opinió: estat en que el subjecte decideix que quelcom és cert.

Interès emancipador: alliberar els essers humans de repressions

Escepticisme moderat: comportar-se am allò que és més provable

Criticisme: posició intermitja entre dogmatisme i escepticisme.

Perspectivisme: possibilitat de conèixer, es diu que espot arribar a conjurar diferents perspectives.

Realisme: coneixement de la realitat tal com es (objecte)

Idealisme: coneixement de les coses tal com són. (subjecte)

Noesi: acte de pensar-ho ( consciència)

Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació són constitutius al coneixement

Ignorància: desconeixement d’un assumpte determinat.

Autoritat: afirmació aseptada pel coneixement de la matèria.

Evidència sensible: criteri que considera que és cert allò

Adequació: relació de quelcom i que quelcom és.

Coherència: la preposició de la veritat possible o impossible.

Pragmatisme: identifica el que es cert amb el que és útil.

Conscient: acord al qual arribem diferents interlocutors en condicions d’igualtat en un diàleg.

Contingència: allò que és però podria no ser.

Realitat virtual: sensacions i percepcions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

text: Gir copernicà en el context

2008-10-27T10:21:00.000-07:00

1 idees principals del text

Reflecteix la forma que tenen els humans de conèixer; si agüéssim de conèixer els objectes a traves del nostres sentit, no els sabríem definir amb exactitud, en canvi si podem dir o definir les característiques per nosaltres mateixos com en la metafísica, seria la forma més correcta.

2 posa títol

Conèixer per mitja dels sentits

3 comentari

Jo penso que les percepcions no es poden definir com a mètode ja que, cadascun obté diverses percepcions per això cadascun fa servir la seva intuïció per definir un objecte i, no es pot conèixer a simple vista si no que em de mirar les variants que i deriven d’aquest.

Aquí l’autor defensa el dogamtisme on defensa el poder conèixer una veritat absoluta la quals no estic d’acord per la simple raó de que una persona no pot saber la certesa d’un objecte sempre tindrà altres agents externs que la contradiran .

4 compara amb altres mètodes

Abans he comentat el mètode del dogmatisme ( veritat absoluta ) que es l’oposició el l’escepticisme ( ni hi ha possibilitat de conèixer la veritat absoluta ) el qual es tot el contrari al dogmatisme.

Podem arribar a conèixer?

2008-10-21T05:24:00.000-07:00

Podem arribar a conèixer?
El coneixement forma part de l anostra existència.
Com a persones,la nostra obligació es arribar a tenir uns mínims
de coneixements per poder tirar endavant en la vida.
Des de la nostra infància en han anat ensenyant coneixements bàsics
sobre la vida que vivim ara, èpoques passades, i esdeveniments de futur;
a mesura que anem creixent ampliem els nostres coneixements,però ara be,
podem arribar a conèixer les raons que ens envolten o ens em de conformar
amb els límits que en marca la societat?
Davant d'això penso que mai podrem arribar a conèixer mes de que ja sabem,
per exemple la filosofia es planteja diverses preguntes, i tots aquets raonaments,
que formula s'han quedat estancats,no han avançat i fa molts anys que aquets
raonaments es van formular,per això penso que no arribarem mai a conèixer les
coses clarament sempre posarem diverses teories en aquella qüestió.

comentaria de text/ l'objecte de la filosofia

2008-10-13T08:50:00.000-07:00

1 Idees principals del text:

-vol donar a conèixer que la filosofia es basa en una teoria si no que te com a referència una activitat,on arribem ala conclusió dels pensaments.

2 Posa títol:

-filosofia com activitat.

3 Quina seria la funció de la filosofia segons el text? Per que Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat? Comenta la frase subratllada

-Wittgenstein diu que sense l’activitat de la filosofia no podríem delimitar bé els nostres pensaments. La funció que realitza en el text la filosofia es delimitar els pensaments i, aclarir els pensaments, ja que podrien arribar a ser confusos.

4 Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres temes.

No se amb exactitud quin mètode defensa l’autor però crec que pot ser el mètode hempiricoracional ja que parla de la realitat i descobrim que la filosofia es una activitat, es a dir em originat un saber o com l’hermenuetic per la comprenció dels textos.

Definicion

2008-10-08T08:13:00.000-07:00

Definicions

Saber ordinari:experiència de la vida quotidiana

Saber científic: busca el saber dels fets demostrables

Saber filosòfic:fer servir la raó per raonar qüestions

Ciència : conjunt de coneixements relatius a les matemàtiques, física, química

Mètode: hipòtesi prèviament planificada

Hipòtesi: afirmació sobre l’existència d’un fenomen quan és confirmat

Llei: expressió que manifesten uns fenòmens en concret.

Mètode hipoteticodeductiu: Es basa en es hipòtesis i la contrasta a traves de l’experiència.

Inducció incompleta: Un raonament del qual s’obté una resposta,degut a l’experiència.

Mite: narració fantàstica de fets irracionals a la realitat

Mètode empiricoracional: Dues fonts del coneixement els sentits i l’enteniment, per mitja de lo sensible i intel•ligible.

Empirisme: parteix de l’experiència com a base de coneixements humans

Idees innates: clares i certes provinents de la raó les quals no han estat apresses.

Mètode analiticolingüistic: anàlisi del llenguatge de la filosofia.

Joc del llenguatge: descripció de situacions entrellaçades amb formes de vida.

Hermenuètica normativa: no posa normes a la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: son veracitat, veritat i correcció moral les normes de l’hermenèutica normativa.

Ontologia: tracta de l’esser i de les seves propietats transcendentals

Estètica: tracta de la bellesa que aporta la filosofia

Document 12

2008-10-06T04:39:00.000-07:00

Per què l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències te per a nosaltres?

la vida de l’home es centrifuga i penúltima perquè actualmente no es valora, nireflexiona sobre el que li succeeixa la vida .

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquests moments de soledat.

moltes vegades me trobat en aquesta cituacio de no voler saver res de res, que tot ma donat igual.
- perque sempre es igual? -perque faig això, si no ho hauria de fer?
-Sera correcte el que faig?

Per Zubiri, quin es el problema de la filosofia contemporània?

que els homes sapiguen resoldre els seus problemes.

Informació sobre Zubiri

( uan pagian web detallada ) http://www.zubiri.net/vidaobra.html

Document 4

2008-10-01T04:32:00.000-07:00

.Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?

les lleis son un conjunt de fenòmens concrets i teories son una serie delleis fque forman una ciència.

. Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

La teoria de la evolución,genètica i relativitat.

esquema: el saber cientific

2008-09-29T09:47:00.000-07:00

2008-09-24T01:37:00.000-07:00

La filosofia és una ciència?

Hi ha moltes persones que diuen que la filosofia és una ciència i, d’altres que ho neguen.

A la meva forma de veure la filosofia, de tot el que se de ella, penso que no és una ciència, per que les ciències sempre que pensen en alguna teoria han de saber demostrar que allò que han pensat és coherent, fan servir diverses formules fins que troben la resposta.

En canvi la filosofia per mitja de la raó busca o, intenta trobar el sentit de la qüestió que s’ha formulat; d’aquesta manera penso que són dos temes diferents encara que tenen petits lligaments que els fan ciència la diferència bàsica es que les ciències realitzen demostracions i la filosofia les troba per mitja de la raó.

que es la filosofia?

2008-09-17T09:01:00.000-07:00

LA FILOSOFIA

A la meva forma de veure la filosofia son una sèrie de raonaments que es

fan les persones sobre el que els envolta, es a dir, una sèrie de preguntes que fan a si mateixos donen a obtenir una resposta ,si es pot obtenir, ja que les qüestions q es raonen solen ser sobre les persones, el mon, l’univers..

La filosofia es una mica complicada en el sentit de que has de pensar constantment en coses plantejaments difícils de respondre un exemple es la existència de les persones,és una pregunta que te les seves complicacions i ni a que són més complicades de respondre.

Totes les respostes que et pots plantejar sobre la vida el perquè de les coses.. totes aquestes preguntes els filòsofs intenten trobar-hi una resposta.

La filosofia es basa en moltes teories diverses opinions que la gent dona a entendre, en una mateixa pregunta milers de filòsofs donen teories diferents, i no se sap quina seria la correcta per que tampoc es sap si alguna resposta de les milers que han sorgit es la correcte.